Atenció plena guiada amb el so relaxant d'un rierol

Troba una postura que et sigui molt amable.

No cal que sigui perfecta,

Només que el teu cos se senti en equilibri.

Reposa la mirada,

Tancant els ulls,

O bé deixa'ls una mica oberts mirant un punt fix sense enfocar,

Com si miressis l'horitzó.

Escolta aquest rierol,

L'aigua no té cap pressa,

Però a la vegada no s'atura mai,

I no s'esforça per baixar cap al mar,

Simplement es deixa portar.

És la seva naturalesa.

Ara et convido a fer el mateix,

A deixar-te portar per la teva naturalesa.

Ara,

Observa com estàs respirant.

L'aire entra i surt en un ritme constant que va començar el dia que vas néixer.

Sent el pes del teu cos.

Són les teves arrels.

Igual que els arbres que envolten aquest rierol beuen d'aquesta aigua,

Tu també pots nutrir-te de la teva presència des de l'arrel.

Observa ara els pensaments.

Deixa'ls fer.

Imagina que cada pensament és una fulla que cau al riu.

La veus caure com toque l'aigua.

La veus com va flotant i a poc a poc s'allunya.

L'aigua se l'emporta cap al mar.

Escolta els ocells.

No canten per agradar a ningú.

Canten perquè és el que són.

No es pregunten si el seu camp és prou bo o si ahir van cantar millor.

Simplement s'expressen.

I observa ara el conjunt del riu,

Dels ocells.

Imagina't que sents la frescor dels arbres,

Que notes la claror del cel immens sobre el teu cap.

El confort de la terra que et sosté sota el teu cos.

Tot està en harmonia,

Guiat per uns cicles.

Des del principi dels temps,

Tu també et pots deixar guiar per aquests cicles.

Respiració a respiració.

T'hi pots lliurar.

Només has de fluixar.

Deixa que passi.

De vegades els cicles passen per moments d'aigües braves d'altres se senten com llacs en calma.

Sigui on sigui que estiguis ara,

Està bé.

És part del paisatge.

No estàs fora de la natura.

Ets natura.

Nota com la ment es torna més clara.

Com l'aigua del riu quan ningú la remou.

Quan deixem que les coses passin,

Els sediments baixen al fons i la transparència apareix sola.

Imagina't que aquesta aigua neteja les teves cèl·lules.

Imagina't que cada gota que pica contra les pedres és una carícia pel teu sistema nerviós.

Cada vegada estàs més en calma.

Ara i aquí no has de resoldre res.

Només ets tu,

El riu.

Els ocells,

Els arbres i el cel.

Deixa que passi el que hagi de passar i respira-ho.

Sempre que vulguis tornar a tu és el moment.

Pots respirar i escoltar.

Senti i deixa anar.