Pràctica R.A.I.N

Ara anem a fer la pràctica del reny amb compassió.

Simplement ens posem còmodes en una postura fàcil,

Amb l'esquena mantinguent una postura recta i a l'hora relaxada.

Podem deixar els ulls semioberts o tancats.

Simplement notem en aquest moment la postura del cos,

Com està arrelada a la terra amb la cadira.

Continuo a sentir el contacte dels peus,

De les cames,

El test de la gravetat del cos,

Les mans.

Està també en aquest moment allà on descansa el cos,

També en el suport de la cadira,

En el terra.

Tenim l'esquena recta,

El cap recte.

I a l'hora també observant l'espai que envolta el cos,

Potser tot el que està al voltant del cos,

Que en aquest moment pugui estar present a la sala,

A l'habitació,

Com una visió panoràmica.

Descansant el cos,

Obert a l'espai.

Potser aquí ara arriben colors o sensacions de temperatura.

O sons de dins,

De fora de la sala.

Que ens mantenen presents aquí i ara.

Convido a obrir aquesta atenció més focalitzada als sentits,

En l'espai on descansa el cos.

Sense aferrar-nos als sentits,

Als sons,

Simplement sabem què hi són,

Els sentim,

No els escoltem.

Som conscients que estan presents aquí i ara.

Potser una sensació de tacte,

De temperatura de l'ambient,

Colors.

Els sentits ens ajuden a mantenir-nos presents aquí i ara,

En aquest moment present.

Convido ara simplement a posar la intenció,

Sense esperar un resultat,

Simplement amb la pràctica,

Amb aquesta pràctica d'autoacceptació a través del reny.

I també recordar la motivació,

La motivació de la pràctica.

Simplement posem el focus de la nostra atenció dirigint l'energia i el focus a la respiració.

I notem com el cos inspira i expira per si sol,

Sense haver de fer res.

Simplement el cos sol estar viu,

Respira i inspira,

Entrant aire pel nas.

Deixant l'aire de nou a través de les fosses nasals.

Potser notem la respiració més abdominal o més a la zona del nostre pit.

Sentim com el cos inspira i expira.

Puc dir,

Simplement regulant la inspiració i l'expiració,

Una frase com «inspiro,

Sóc conscient que inspiro»,

O «compto fins a dos o tres»,

A l'exhalar «compto també fins a dos o tres».

I si vénen pensaments i la ment divaga es destreu amablement,

Deixem anar aquell pensament sense jutjar-nos.

Tornem a posar l'atenció,

Descansant l'atenció,

Respirant i comptant.

Inspiro i sóc conscient que inspiro i expiro i sóc conscient que expiro.

I ara en la propera expiració,

Quan sentim que estigui bé,

Podem deixar anar l'aire amb més intensitat.

Sentim que el cos es deixa anar més sobre el terra,

Sobre la cadira,

I la ment al deixar anar també deixa d'involucrar-se en pensaments i comença a poc a poc assentar-se.

La ment aprèn del cos,

El cos aprèn de la ment.

I ara,

Simplement,

Aquí,

Ara,

Amb el cos i la ment en descans,

Simplement et convido a obrir-te a la pràctica del rein.

Simplement visualitzant i portant,

Com si poguessis visualitzar en aquest moment que estàs tranquil·lament asseguda a l'interior de casa teva,

Calmada,

Respirant,

D'una forma relaxada,

Tranquil·la,

Calmada.

I simplement t'acostes a la porta de casa teva,

Sents potser una trucada i des de dins visualitzes,

Mires la finestra i veus un convidat.

Potser una experiència,

Una situació,

Una emoció,

Una sensació física difícil,

Un repte.

Una situació que sovint és recurrent i que sents que genera alguna dificultat.

I simplement et convido a donar-li un nom,

A reconèixer-lo,

Simplement amb aquesta actitud calmada,

Tranquil·la,

Relaxada,

Agravant i donant un nom,

Simplement,

A aquest convidat.

Ara podries tractar d'obrir-li la porta i permetre que aquest convidat el deixem entrar dins de casa nostra.

Imagina que li obres la porta,

El veus i li convides a deixar-lo entrar.

També amb aquesta actitud mindful,

Observant el convidat d'una forma tranquil·la,

Deixem que aquest convidat se senti a l'interior de casa nostra i ara ho anem a explorar amb el mindfulness,

Amb atenció.

Quan observes aquesta situació o convidat,

Com es manifestarà en el cos?

Observa si apareixen sensacions en el cos,

Potser hi ha escalfor,

Hi ha fred,

Hi ha tensió,

Alguna resistència,

Dolor.

Potser no apareix res.

Com es manifesta físicament quan observes i estàs asseguda amb aquest convidat en el cos?

I prova simplement d'obrir-te amb mindfulness i amb autoacceptació,

Perquè això està aquí present,

No lluito,

No ho sublimeixo,

Li dono un espai.

Soc conscient que això es manifesta en el cos.

Ara ens obrim a les emocions,

Amb atenció plena,

Amb mindfulness.

Quines emocions i sentiments em fa sentir això?

Sento una única emoció,

Una única sensació,

Sento més d'una sensació,

Que és el que sento en aquest moment davant d'aquesta situació.

I m'obro també a notar i a sentir,

Sense suprimir ni anul·lar les emocions.

Acullo perquè ja està present aquí,

Ara.

Li dono un espai.

Cultivo l'autoacceptació,

Que això em genera aquest convidat.

Ara ens ho passarem també per la capa més mental,

Els pensaments.

Quins pensaments?

Quines expectatives,

Quins judicis et diu aquesta situació convidat o sensació difícil?

I obro també a observar si és un únic pensament,

Si són diferents pensaments,

Si són diferents històries o creences,

Records,

Imatges,

Què és el que genera aquesta sensació d'aquest convidat a nivell mental?

Quins pensaments?

També ens obrim,

Sense suprimir-ho,

Cultivant l'acceptació d'això que estigui present aquí,

Ara.

I ara et convido a observar-ho des de la mirada com a observador.

Quina és l'actitud de veure què és el que genera aquest convidat a nivell físic,

Mental,

Emocional?

Et sents identificada,

Identificada amb aquest convidat,

Amb aquesta història,

Amb aquesta sensació.

Ho veus molt sòlid,

Molt real.

Les sensacions van canviant,

O les emocions,

O els pensaments,

Com és?

Hi ha una identificació,

Sobreidentificació,

Amb això va canviant.

I ara prova simplement d'observar-ho,

Com si.

.

.

No fossis només aquest convidat,

Fos alguna cosa més gran.

Això està passant com un pensament,

O com una sensació,

Com un núvol en el cel,

Observa el cel,

Observa la consciència,

Alguna cosa més gran que això.

Prova de no identificar-te.

I si la situació genera identificació,

Treballarem amb la compassió.

Simplement reconeixent que això està aquí present,

Posem les mans sobre el nostre cor,

Amb un gest autocalmant.

Muntem el contacte de la mà sobre.

.

.

La pell de la mà,

Sobre el cos,

Potser hi trobem escalfor,

Alguna sensació de contacte d'escalfor.

I reconeixem que aquest convidat és molt present o està present a les nostres vides,

Reconeixem que això està present i genera potser aquestes sensacions,

Emocions i pensaments.

I l'actitud de veure-ho també,

Com és l'actitud,

Resistència,

Aversió,

Identificació amb això.

I et convido a repetir aquestes paraules.

Reconec la dificultat.

Les dificultats formen part de la vida de tots,

De totes les persones.

No estic sola.

Altres persones també.

.

.

Han viscut,

Viuen o viuran situacions en què no estic sola.

Han viscut,

Viuen o viuran situacions que generen incomoditat,

Repte,

Dolor,

Dificultat.

No soc l'única persona en el món que pugui sentir això.

I m'obro a treballar la meva compassió,

La meva compassió,

Que jo pugui obrir-me a acceptar que jo algun dia pugui,

Potser,

Perdonar,

Acceptar,

Acceptar-me,

Perdonar.

.

.

Que jo pugui ser amable amb mi o amb l'entorn,

Amb els altres,

En aquesta situació.

Que jo pugui tenir també coratge,

Força,

Per posar-me davant d'aquesta situació,

Paciència,

Amb el meu procés d'acceptació.

Paraules que sentis que poden ser tractar-nos com si fossis aquesta millor amiga o millor amic.

Què et diria?

Que jo pugui abraçar aquest dolor,

Que pugui acceptar,

Que pugui deixar de lluitar,

Que pugui donar-li les gràcies,

Perquè en algun moment potser va ser ajudar o potser no,

Però simplement es forma part de la meva vida i em vull alliberar d'això,

M'allibero d'això.

Que jo pugui viure en pau,

Amb abundància,

Deixant anar això enrere.

Que pugui obrir-me a confiar,

A avançar,

A deixar enrere tot això.

Paraules que ressonin,

Que ajudin a anar que ajudin a anar abandonant aquesta resistència.

Que pugui abandonar aquesta resistència.

Gràcies i ho deixo anar internament.

Que jo pugui trobar aquesta acceptació,

Aquesta pau per anar endavant amb amor i consciència.

Alliberant el dolor de resistència,

El dolor.

A poc a poc podem deixar la mà de nou sobre el cos,

Quedar-nos uns minuts finals a veure com sentim aquí ara les sensacions,

Alguna sensació residual en el cos.

L'acollim,

La notem i ens quedem simplement de nou conscients del cos i de la respiració.