Doncs ara pots tancar els ulls,
O deixar-los mig oberts,
Com tu et sentis més còmode,
I pots revisar com està el teu cos,
Aquí i ara,
Sentint la postura.
Comptant,
Simplement,
El contacte dels peus amb la terra,
L'estirament de la columna vertebral,
Comptant el pit obert,
Els braços,
El damunt de les cuixes.
Et convido a que connectis amb la intenció de la pràctica de buscar aquestes qualitats que les muntanyes ofereixen.
Simplement poses la intenció a la pràctica,
Qualitats de calma,
Tranquil·litat,
Presència,
Fortalesa,
Coratge i saviesa.
Connectes ara,
De nou,
Amb la respiració i el moviment que agafi en aquest moment el ritme de la teva respiració,
Sense forçar-la.
Simplement observant l'entrada i la sortida amb cada inspiració i cada exhalació.
Pots moure ara l'atenció més a l'exhalació,
En el deixar anar.
Deixes anar l'aire,
I quan deixes anar observes que el cos s'arrela més en el terra,
En el coixí,
Observant més el pes de la gravetat del teu cos en el terra.
El cos es relaxa,
La ment es relaxa.
Ara pots deixar que el ritme de la teva respiració torni a ser natural.
I simplement des d'aquest punt començarem la pràctica d'aquesta visualització.
Ara pots situar-te en aquest espai,
En aquest moment,
A l'aire lliure,
Situada al davant d'una de les muntanyes que per tu representa un lloc especial.
Una muntanya que sols anar-hi,
A visitar-la,
A pujar-la,
A estar present amb ella.
O potser no hi has anat mai i simplement l'has vist en alguna pel·lícula,
En algun conte.
Simplement algun espai a l'aire lliure que per tu representi un espai sagrat,
Un espai de connexió,
Un espai especial per tu.
Simplement ara pots anar-hi amb la teva imaginació.
Situant-te al davant d'aquesta muntanya,
Com si la tinguessis present,
Observant-la en aquest moment.
I ara que estàs en aquest punt,
Al davant d'ella,
Pots observar-la amb tot detall.
Què és el que hi ha?
Quin color pren la muntanya en aquest moment?
Quins són els éssers vius que estan a l'entorn o estan a la muntanya?
Com és per tu,
En aquest moment,
Estar en aquest espai?
Visualitza't en aquest espai,
Envoltada d'aquest espai natural,
A l'aire lliure,
Observant el contacte de l'aire,
L'olor del paisatge,
Els colors de la muntanya.
Quin seria per tu?
Quin espai seria?
Quin lloc escolliries en aquest moment?
I reviu-hi,
Com si estiguessis allà en aquest moment.
Potser estàs acompanyada,
Potser estàs tu amb tu mateixa.
Observa cada detall d'aquest espai natural,
Aquest lloc de connexió especial per tu.
I ara pots imaginar,
Simplement,
Que entre la muntanya i tu hi ha una fusió.
Com si la muntanya,
Poquet a poquet,
S'anés apropant a tu mateixa i tu,
Assentada,
Com estàs en aquest moment,
Et convertissis en aquest ésser viu,
En aquesta muntanya,
En aquest lloc de connexió per tu.
Visualitzant la part baixa de la base de la muntanya a la zona de les cames i els peus,
Observant aquesta solidesa,
Aquesta fermesa,
Aquesta estabilitat,
Observant les besants de la muntanya com els teus braços i el tronc,
I observant el teu cap com aquest lloc on arribar a la cima,
Al cim de la muntanya.
I ara que t'has convertit en aquesta muntanya especial per tu,
Pots observar les qualitats que cultiven les muntanyes.
Aquesta calma,
Serenitat,
Fortalesa i coratge,
I gratitud i amabilitat,
Saviesa.
I ara simplement pots imaginar que et trobes en aquest moment situada,
En aquest espai,
I ets en aquesta muntanya on simplement comença l'estació de la tardor,
On les primeres fulles dels arbres es converteixen de color ocre,
Marró,
Verd,
I a poc a poc deixes anar.
La muntanya s'afluixa i deixa anar tot allò que ja no li és útil,
Per simplement deixar i abandonar tot aquest procés en el caure a les fulles.
Els dies es fan més curts,
Les primeres pluges arriben,
El fred comença a arribar,
Però tot i així la muntanya es queda i sap mantenir aquesta estabilitat,
Aquesta calma,
Aquesta fortalesa i permanència a tot allò que està al seu voltant.
I a poc a poc aquesta estació dona lloc a l'estació de l'hivern,
I la llum és curta,
Els dies i les nits són molt més llargues,
El fred d'hivern arriba,
Els arbres de la muntanya perden completament les fulles,
Sembla que deixi d'evitar que hi hagi vida en aquesta muntanya.
La vida es torna a dins,
A l'interior,
I el fred és intens a fora,
Tot i que així com a muntanya saps quedar-te calmada,
Serena,
Tranquil·la,
Imperturbable,
Deixant que tot allò que hi ha a l'exterior simplement pugui continuar passant,
Però mantens la calma,
La serenitat,
L'estabilitat i la fortalesa de ser muntanya.
I a poc a poc l'estació de l'hivern anirà passant per donar lloc a un començament nou a la primavera,
Potser simplement els arbres comencen a florir de nou,
Les fulles apareixen amb un verd intens,
Els ocells,
Els animals,
Els insectes comencen a sobrevolar i a cantar,
I la vida retorna,
De nou són dies més llargs,
Les pluges encara són presents,
Però tot i així,
A l'arribar a l'estació de la primavera,
La muntanya aquests et permet també estar serena,
Calmada,
Forta i amb coratge.
I per últim arribarà l'estació de l'estiu,
L'estació intensa de calor,
On l'aigua és més escassa tot s'asseca i la muntanya rep aquesta sensació de calor,
D'intensitat,
Però tot i així la muntanya també es queda serena,
Calmada,
I permanent.
Ara pots connectar amb el cos i amb les sensacions de ser aquesta muntanya.
Quines sensacions es presenten en aquest moment en el cos?
Pots deixar passar qualsevol visualització en aquest moment d'aquest lloc que per tu és especial i agrair simplement que a través d'aquesta pràctica de meditació hagis pogut connectar amb aquest lloc que per tu és especial i agrair que a través d'aquesta pràctica de meditació hagis pogut connectar amb aquest lloc que per tu és especial i que sempre hi pots tornar,
Potser no ara,
Però sí a través de la teva imaginació que et connecta amb aquests valors de fermesa,
Coratge,
Estabilitat i serenitat.
Retornes al cos en aquest moment a sentir les cames en el terra,
Els punts de contacte de les natges amb el coixí,
Amb la terra i de nou connectada al ritme de la teva respiració.
I de nou connectada al ritme de la teva respiració.
